El surrealisme

El Surrealisme és un moviment artístic i literari sorgit a França a partir del dadaisme, en el primer quart del segle XX. El surrealisme buscava descobrir una veritat, amb escriptures automàtiques, sense correccions racionals, utilitzant imatges per a expressar les seues emocions, però que mai seguien un raonament lògic.Per als surrealistes l'obra naix de l'automatisme pur, és a dir, qualsevol forma d'expressió en què la ment no exercisca cap tipus de control. Intenten plasmar per mitjà de formes abstractes o figuratives simbòliques els imatges de la realitat mes profunda del ser humà, el subconscient i el màs dels somnis. Per a què utilitzen recursos com: animació de l'inanimat, aïllament de fragments anatòmics, elements incongruents, metamorfosi, màquines fantàstiques, relacions entre nus i maquinària, evocació del caos, representació d'autòmats, d'espasmes i de perspectives buides. El pensament ocult i prohibit serà una font d'inspiració, en l'erotisme descobrixen realitats oníriques, i el sexe serà tractat de forma impúdica.

PINTURA SURREALISTA
Els pintors és van trobar amb precedents en Els capritxos de Goya, en el Bosco i Valdés Leal, encara que els mes immediats han de buscar-se en el moviment Donada i en Giorgio de Chirico.
La rebel·lió del surrealisme contra la tradició cultural burgesa i l'orde moral establit va tindre el seu caire polític, i un sector del surrealisme, és va afiliar al Partit Comunista Francés. No obstant això, van nàixer violentes discrepàncies en el si del grup a propòsit del debat sobre la relació entre art i política. Van haver-hi manifestos contradictoris i el moviment va tendir a disgregar-se. Respecte d'això, la revista francesa "La révolution surréaliste" pas a cridar-se, "Li surréalisme au Service de la révolution". En els anys 1930, el moviment s'extendión mes enllà dels fronteres francesos. És va celebrar en 1938 a París l'Exposició Surrealista Internacional.

LITERATURA SURREALISTA
El surrealisme va tindre com a antecedent la patafísica d'Alfred Jarry, i el moviment dadaista fundat a Zuric per T. Tzara, H. Ball i H. Arp. André Bretó, Louis Aragó i PH. Soupault van fundar a París la revista Littérature.
Bretó va redactar la primera definició del moviment en el seu Manifest del surrealisme (1924), text que va donar cohesió als postulats i propòsits del moviment.
La producció surrealista és va caracteritzar per una vocació llibertària sense límits i l'exaltació dels processos onírics, de l'humor corrosiu i de la passió eròtica. Els idees del grup és van expressar a través de tècniques literàries i provocacions pictòriques.
En 1930 Bretó va publicar el seu Segon manifest del surrealisme, en el que excomunicava Joseph Delteil, Antonin Artaud, Philippe Soupault, Robert Desnos, Georges Limbour, André Masson, Roger Vitrac, Georges Ribemont-Dessaignes i Francis Picabia.
El mateix any va aparéixer la revista Li Surréalisme au Service de la Révolution, que va suplantar a l'anterior, La Révolution Surréaliste, i a continuació, Aragó, Éluard, Péret i Bretó van ingressar en el Partit Comunista. A finals de 1933, Bretó, Éluard i Crevel van ser expulsats del partit. En els anys trenta és van sumar al moviment Salvador Dalí, Luis Buñuel, Yves Tanguy, René Char i Georges Sadoul.

PUNT CULMINANT I DECANDÉNCIA DEL SURREALISME
En 1938 va tindre lloc a París l'Exposició Internacional del Surrealisme que va marcar l'apogeu del surrealisme. Van participar Marcel Duchamp, Arp, Dalí, Ernst, Masson, Man Ray, Óscar Domínguez i Meret Oppenheim. L'exposició va oferir al públic una excel·lent mostra de què el surrealisme havia produït en la fabricació d'objectes.
Quan va sorgir la Segona Guerra Mundial, els surrealistes és van dispersar, la majoria a Estats Units, on inculquen el surrealisme per als futurs moviments americans de postguerra.Darrere als anys previs a la II Guerra Mundial, el moviment va continuar mantenint una certa cohesió i vitalitat, però a partir de 1946, quan Bretó va tornar a París, el surrealisme era ja part de la història.