El teatre avantguardista és un moviment teatral que sorgix a França paral·lelament a l'antinovel·la o nova novel·la, al voltant de 1950. Es caracteritza per la negació de les formes establides i per la busca d'un nou i original llenguatge escènic.
La Fura dels Baus
La Fura dels Baus és un grup de teatre espanyol creat a Barcelona en 1979. Es definix com un grup de teatre urbà que busca un espai escènic diferent del tradicional. Es basen per recursos escènics que inclouen música, moviment, ús de materials naturals i industrials, aplicació de noves tecnologies i la implicació de l'espectador en l'espectacle. El grup està format per Pere Tantinyà, Carles Padrissa, Marcel·lí Antúnez, Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cirera i Miki Bromera.
Començaren a actuar en cercaviles. Funcionen com a una cooperativa anarquista, ells mateixos és fan els decorats i preparen els màquines de sota, sovint bons exemples d'esconbraria urbana reciclada.
Són considerats com a grup de teatre postindustrial, barregen radical danse, elements sadomasoquistes, poesia i humor. Inicialment actuaven en pàrquings, presons, places i fins i tot en una funerària.
Durant els anys noranta la companyia ha estés els seus projectes artístics al teatre de text, el teatre digital, l'òpera o la realització de grans esdeveniments, entre altres activitats.
La Fura dels Baus va realitzar la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona. Pepsi i Mercedes Benz, entre altres, li han encarregat accions de promoció.
Obres
-Vida i miracles del Pagès Tarino (1979).
-Diluvi (1979).
-Viatge al país dels Furabaus (1980).
-Sant Jordi SA (1980).
-Batistot (1981).
-Cercata (1981).
-Dóna-li un os a Nuba (1982).
-Accions (1983).
-Suz/o/Suz (1984).
-Tier Mon (1988).
-Noun (1990).
-Manes (1996).
-Faust 3.0 (1998).
-OBS (2000).
-XXX (2002).
-Naumon (2004).
-Obit (2005).
-Òrgan de llum 0.1 (2005).
-La Flauta Màgica (2005).
-Metamorfosi (2005).
-Imperium (2007).
-Borís Godunov (2008).
Òpera
-DQ. El senyor Quixot (2000).
-L'orfeó (2007).
Espectacles de carrer
-Part de l'espectacle d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona del ‘92 (1992).
-Inauguració dels XV Jocs del Mediterrani Almeria 2005 (2005).
-Espectacle Cloenda Bicentenari de la Guerra de la Independència, Madrid (2008).
http://www.lafura.com/Els Joglars
Els Joglars són una companyia de teatre fundada a Barcelona l'any 1962 per Albert Boadella, Carlota Soldevila i Anton Font.
Els Joglars s'han mantingut durant més de quaranta anys fidels a l'esperit amb què es va fundar la companyia. Ja al triar el nom van fer una declaració de principis. Per a ells, el teatre tenia una funció social i política: la de fer crítica social per mitjà de la ironia i la fabulació.
El seu esperit crític i atrevit els ha costat molts problemes. El primer i més greu d'ells va succeir quan el director de la companyia, Albert Boadella, va ser detingut i empresonat durant huit dies, al desembre de 1977, per la representació de l'obra La Torna, en el moment en què Espanya transitava de la dictadura a la democràcia. Després de la restauració monàrquica, el fet que Boadella mai amagara les seues simpaties pel PSOE va suposar als Joglars el veto de diverses televisions públiques: en TV3 baix el govern de Pujol a Catalunya, i en TVE baix el govern d'Aznar. Així mateix han sigut declarat "non grats" en diversos municipis.
L'any 2003 Els Joglars va estrenar el primer llargmetratge cinematogràfic escrit, dirigit i interpretat per la companyia, i produït per Andrés Vicente Gomez: Bon viatge excel·lència, una àcida i caricaturesca visió dels últims dies del dictador Franco.
Actualment Els Joglars està dirigida per Albert Boadella, i formada per Ramón Fontserè, Jesus Agelet, Pilar Sáenz, Minnie Marx, Jordi Costa, Xavier Boada, Dolors Tuneu, Lluís Elias, Josep Mª Fontserè, Pep Vila, Xavi Sais i el propi Boadella.
Obres de teatre
-Primera època (1962-1967).
-El diari (1968).
-El Joc (1970).
-Cruel ubris (1971).
-Mary d'Ous (1972).
-Àlias Serrallonga (1974).
-La Torna (1977).
-M-7 Catalònia (1978).
-l'Odissea (1979).
-Laetius (1980).
-Operació ubú (1981).
-Olympic Man (1981).
-Teledeum (1983).
-Gabinet Libermann (1984).
-Virtuosos de Fontainebleau (1985).
-Visanteta de Favara (1986).
-Bye Bye Beethoven (1987).
-Mester de joglaria. ( 1987).
-Columbi lapsus (1989).
-Jo tinc un tio a Amèrica (1991).
-Els Joglars 30 anys (1992).
-El Nacional (1993).
-Ubú president (1995).
-Arròs negre (1997).
-L'increïble història del Dr. Floit i Mr. Pla (1997).
-Ara, Pla (1998).
-L'home de l'abric (1998).
-Daaalí (1999).
-Dalí vist per Dalí (1999).
-La Trilogia (2001).
-Breu crònica de la Guerra dels 40 anys (2002).
-Franco a Vic (2003).
-El retaule de les meravelles (2004).
-La Dualitat Quixotesca de Dalí (2004).
-La torna de la torna (2005).
-El Sopar (2008).
Televisió
-Parlem espanyol (1970).
-L'Odissea (1976).
-Terra d'Escudella (1977).
-F.L.F. (1982).
-Som una meravella! (1988).
-Ja semos europeus (1989).
-Orde especial (1998).
-Vaja dia! (1995).
Cine
-Vida i morts de Bonaventura Durruti (1999).
-Bon viatge, Excel·lència! (2003).
Els comediants
Els Comediants són una companyia de teatre originària de Catalunya que va nàixer el 19 de novembre de 1971 en l'entorn de l'escola de teatre independent de Barcelona. Des del principi van apostar per l'estil de teatre avantguardista que es feia en l'estranger, basat en experiències creatives col·lectives sense text ni director. Més enllà del teatre, realitzen espectacle en què ho mesclen amb el circ, la música, l'audiovisual, disseny, etc.
Són actualment una de les companyies més prestigioses del món quant a l'espectacularitat dels seus muntatges. Els seus espectacles, han sigut portats des de Buenos Aires a Tòquio, passant per Nova York, Madrid o París, i actuant tant en grans ciutats com en xicotets pobles.
Els Comediants són una companyia coral, amb multitud d'actors. En els últims 30 anys han concebut una gran varietat d'espectacles, tant d'inspiració pròpia com per encàrrec.
Tots els muntatges dels Comediants es caracteritzen pel seu gran esperit festiu, la multitud d'actors, la interrelació amb el públic. Totes les seues creacions tenen un gran significat inspirat en mites, símbols, rituals i cerimònies.
Els Comediants han tingut la responsabilitat de realitzar espectacles per als més prestigiosos esdeveniments: des de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona ‘92, a l'Exposició Universal de Sevilla ‘92, l'Expo de Lisboa ‘98, l'Expo d'Hanover ‘00, o el Fòrum de Barcelona 2004.
Obres
-Non plus plis (1971).
-Catacroc! (1972).
-Moros i Cristians (1975).
-Plou i fa sol (1976).
-Revetlla o Ball per a tothom (1978).
-Sol, sol-te (1979).
-Apoteòsic sarau de gala de Tòtil Ier, Tocatdelala (1981).
-Nit d'espetecs, fums i corredisses (1982).
-Dimonis (1983).
-Alé (1984).
-La nit (1987).
-Nit de nits (1989).
-Mediterrània. Horitzons de blau salat (1991).
-El llibre dels bèsties (1994).
-Anthologia (1996).
-TEMPUS (1997).
-O rapaç de paper (1998).
-Zenit (1999).
-Meravelles de Cervantes (2000).
-Bi (2001).
-Boccato di Cardinale (2003).
-l'arbre de la memòria (2004).
-Neruda, Avant. 100 anys en viatge (2004).
-Elogi de la bogeria (2005).
-Els 1001 nits (2005).
http://www.comediants.com/Tricicle
Tricicle és una companyia catalana de teatre còmic fundada en 1979, basada en el llenguatge gestual. Està formada per Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir. El seu universal sentit de l'humor, i l'absència de text parlat en les seues obres els facilita l'exportació de les seues obres a tot tipus de països. Està actualment considerada una de les millors companyies de mim còmic del món.
Carles Sans, Joan Gracia i Paco Mir eren tres alumnes de l'Institut del Teatre de Barcelona que es van unir per a començar a representar xicotets sketches, utilitzant només la mímica, en els carrers de Barcelona. Prompte van tindre l'oportunitat d'actuar en diverses sales alternatives de la ciutat comtal.
En 1982 van estrenar en el Teatre Villarroel de Barcelona Manicomic una recopilació dels millors gags creats al llarg dels seus tres anys de vida. L'espectacle es va convertir en la gran revelació de les sales barcelonines, collint una gran acollida de públic i crítica. Eixe mateix any van rebre el primer reconeixement professional de la seua carrera: un premi en el Festival Internacional de Teatre de Sitges.
En 1983 es va fixar en ells "Chicho" Ibañez Serrador, que els Dió l'oportunitat de fer un gag en el programa de televisió més vist d'Espanya en aquella època: Un, dos, tres...responda otra vez. Van fer una hilarant interpretació de la cançó De Julio Iglésias "Soy un truhán, soy un señor", que va causar un gran impacte en tota Espanya.
En 1984 van estrenar Exit, un espectacle amb què van fer una gira per les principals ciutats espanyoles i per primera vegada van eixir d'Espanya, invitats a representar l'obra en diversos països.
En 1986 van estrenar la seua tercera obra, Slastic, que era una successió de còmiques situacions al voltant del món de l'esport. Va ser un notable èxit amb què van abarrotar teatres d'Espanya, Europa i Amèrica durant anys. Hui en dia encara es considera a Slastic la major creació de Tricicle.
La incansable activitat del grup i les constants sol·licituds que els arribaven de tot el món els va desbordar fins al punt que, per a poder-se concentrar en noves tasques creatives, van concebre uns clons de si mateixos: Clownic. Van crear una segona companyia, que ells mateixos van dirigir, i que es va encarregar de fer representacions de les seues obres en països de tot el món, mentres ells podien centrar-se en altres coses.
En 2005, i amb més de 25 anys de vida, Tricicle continua fent gires per països de tot el món, de Xina a Tunis passant per Portugal, Àustria o Argentina, i al mateix temps continua treballant en multitud de nous projectes. Mentrestant, la seua segona companyia, Clownic, continua fent cada vegada més actuacions en tots aquells llocs a què Tricicle no pot arribar.
Teatre
-Manicomic (1982).
-Exit (1984).
-Slastic (1986).
-Terrrific (1992).
-Tricicle 20 (1999).
-Sit (2002).
-Garrick (2007).
Cine
-Qui mal camina, mal acaba (1993).
-Palace (1995).
-David (1995).
-Captaires sense fronteres (1996).
-Pols eres (1997).
-Sit (2002).
Televisió
-Tres Estreles (1987).
-Festes populars (1992).
-Chooof! (1994).
-Peixera de BTV (1999).
-Dinamita (2000-2003).
-Trilita (2005).
Espectacles especials
-Jocs Paralímpics (1992).
-Cerimònia de clausura dels JJOO Barcelona'92 (1992).
-Expo'92 Sevilla (1992).
-Special Olympics (1993).
-Inauguració del Museu És Baluard de Palma de Mallorca (2004).
-25 + 25 (2004).
.jpg)
http://www.tricicle.com/Xarxa Teatre
Xarxa teatre és un grup de teatre que va nàixer en 1983 i que va considerar dónes dels seus inicis que, al contrari de què és creia, fer bàs teatre de carrer no estava renyit amb el màs de la festa. I gràcies a eixa filofilosofia i al bàs quefer artístic els seus espectacles han aconseguit ser programats en 36 països del planeta amb una gran acollida per part del públic i la crítica. Els seus espectacles en gira s'han convertit en uns clàssics de la programació del carrer.
La perseverança i la contínua innovació dónes de 1983 s'han acumulat per a dotar a la companyia de mitjans i coneixements tècnics capaços d'enfrontar-se amb qualsevol repte artístic sense importar-los el país o l'espai escènic suggerit.
Les seues obres son: Déus o Bèsties, Vetles e Vents, El Foc del Mar, Nit Màgica, Tombatossals i Els Rates Mortes.
.jpg)
