La plaça del Diamant és una novel·la de l'escriptora Mercè Rodoreda. Considerada per la crítica com la seva obra principal, la novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de la postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de vint idiomes.
L’historia tracta d’una jove, Natàlia, que viu a l’època de la Guerra Civil i que accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arribà a acceptar que li canvien el nom pel de Colommeta. Van tindre dos fills: l'Antoni i la Rita. Ell tenia una botiga on treballava de fuster, però això no anava gaire bé, i la Colometa va posar-se a treballar en una casa.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Es va quedar sense diners o no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i allí va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà. Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, per tenir alguna companyia ja que a la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella acceptà i es va convertir en la seva dona.
Toni (el fill de la Natàlia), que s'havia convertit en soldat, va poder anar a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri. Amb aquesta cerimonia acabà l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences. Es va quedar sense diners o no tenia ni per menjar, per això, i després de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i allí va conèixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella acceptà. Passà el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ella, per tenir alguna companyia ja que a la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella acceptà i es va convertir en la seva dona.
Toni (el fill de la Natàlia), que s'havia convertit en soldat, va poder anar a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri. Amb aquesta cerimonia acabà l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius a casa seva després de la festa.
